| Publicitat |
 |
 |
| |
|
| |
| DEGOTALLS |
| Josep M. Ballarín |
SALVADOR SOSTRES
|
|
Una vegada hi havia un Emperador
que va tenir l’acudit de passejar-se nu pels carrers.
I la gent, llepa de mena, deia com meravellada:
- Quin vestit més bonic llueix l’Emperador.
Però un nen innocent va dir:
-Ui, l’Emperador va nu.
En aquest món de tanta falsa tramoia
en Sostres sembla que les venti sense engaltar,
quan ell és el nen que no s’està de dir
que molts bo i semblant vestits van ben conills.
Déu et conservi la innocència, amic Salvador. |
 |
| Mossèn, per escriure que Salvador Sostres és un nen innocent s'ha de tenir molta innocència. Només cal llegir el seu blog aquests dies per adonar-se de la mala bava amb què les engalta. |
| Vet aquí que m'equivoco amb el terme, soc humà, i rebo insults d'un tipus de Riudoms que, envoltat de cabres i tomaqueres, vol donar-me lliçons de dret laboral.
Doncs jo seguiré soportant legislacions post-franquistes de pur paternalisme amb els treballadors (els menys productius d'Europa), i lliçons d'anglés d'un pressumpte subvencionat (com gairebé tots els pagesos).
Ah! I no cal que contesteu, de postre us regalo una lliçó de rus (els políglotes ho tenim, això): "pashol nakhui, pitukh!!" |
|
He de dir que en Karl Marx i en Engels, eren rics i també tenien minyona. No us penseu que si un ha de treballar dels 14 anys , 15 hores al dia pot fer res per que el mon canviï, i evolucioni. Menys ràbia i mes valorar que hi hagi persones que be o malament pensin, creïn, obrin debats, escriguin, siguin creadors d'opinions etc...o sigui que moguin la maquinaria. Treballar 8 o 10 hores i seure al sofà a mirar la telemerda mentre es pren una birra no fa canviar el mon. Al tanto que no vull dir que en Sostres es pugui comparar amb que he citat, però be si més no el seu "Lliri entre cards" feia pensar i a voltes si no t'agrada també es positiu que la neurona es faci aprendre a argumentar el contrari. |
| Com que la cabra s'havia posat de puntetes i s'estava calant els meus tomacons, me n'havia oblidat, sr. Juanjo, de comentar-vos que el mot anglès "bullyng" significa assetjament escolar, de manera que suposo que o bé el vostre empleat volia dir "mòbbing" (assetjament moral a l'empresa) o bé sou una mica curtet o bé teniu un benemèrit negociet del ram de l'explotació infantil (adopcions? tràfic d'òrgans, prostitució?), cosa que quadra totalment amb el vostre memorial de greuges. |
| teniu tota la raó del món, mn. Ballarín...¡ Més ben dit és impossible. Jo, a partir d'avui ja m'he donat de baixa de l'Avui/Hoy. No vull un diari al servei del psoE de Cagaluña. |
| Aquesta dictadura tripartida ni vencerà ni convencerà |
| Sr. Juanjo: que tu o el Sostres tingueu un empleat pocavergonya no significa que tots ho siguin. Que el Sostres tingui una minyona que li "pica" la calderilla no vol dir que totes les minyones piquin o que només siguin bones per fotre-s'hi al llit. Que al Baix Llobregat hi hagi més d'un "quinqui" no és prou motiu per parlar alegrement dels "quinquis del Baix". Un cas particular verdader no pot convertir-se en un cas universal. I pel que fa al pobrissó que no se sent estimat, t'haig de recordar que l'acomiadament és ben lliure pagant com a màxim 45 dies per any treballat? |
| El que en Salvador ha mamat des de petit, l'esforç dels seus per bastir un projecte empresarial, per crear riquesa, jo l'he fet meu havent nascut dels pares més humils que pugueu imaginar. Per això, i per moltes més coses, a quí creus, senyor de Riudoms, que he de donar la rao quan, en temps de crisi, perdent diners cada més per no reduïr plantilla, etc. un empleat meuy agafa la baixa per "depressió" i quan li pregunto què li passa em diu (no sense abans amenaçar-me de denùncia per "bullying") que "no se sent prou estimat pels companys", i d'això fa dos mesos. Quí cony és el vividor? Quan hagis muntat una empresa i tingut empleats torna a malparlar dels clarividents com en Salvador. |
| Bé el cas és que es un dretà que a mi em caïa bé. |
| En principi, pare, estic totalment d'acord amb el que dieu i per això mateix jo era lector habitual del Sostres: és un glop d'aire fresc i políticament incorrecte dins del quotidià femer periodístic i polític. Se li pot discutir que explicar segons què de segons quines senyores és de mal gust... però com que aquestes senyores ja són grandetes, ja s'ho faran. Ara bé: en tota guerra hi ha una regla que encara que no respecti ningú segueix sent vàlida: ELS INDEFENSOS SÓN TABÚ. I quan el Papaminyones afirma que «un ERO és avui la bandera més esvelta de la llibertat, i la millor estampa ètica de la nostra era és un empresari negant-se a l%u2019extorsió i al xantatge» no puc evitar pensar en amics meus damnificats per aquests ERO després d'haver treballat en molts casos des dels 14 anys en feines que aquest dropo no aguantaria ni un matí... i aleshores se m'encèn la sang perquè no hi ha dret que un vividor, un paràsit social, un esquenadreta insulti i es revolqui en la desesperació de milions de famílies. Que el donguin pel c... com ell diu que va fer amb una ministra. |
|
|
|
|